0.1. Estructuració del document
1. SERVEIS PÚBLICS I DRETS SOCIALS
1.0. Introducció: Serveis públics vinculats als drets socials
1.0.1. Drets socials i serveis públics
1.0.2. Els serveis públics locals a Barcelona
1.0.3. Neoliberalisme contra els serveis públics i els drets socials
1.0.4. Sobirania de classe en l’Administració i serveis públics
1.0.5. Idees força
1.1. Municipalitzar per capgirar l’Administració
1.1.1. Trencant la polito-tecnocràcia
1.1.2. Capgirar la tecnocràcia gerencial i directiva
1.1.3. Corrupció i gestió indirecta 15
1.1.4. Acabar amb la lliure designació 15
1.1.5. Cap als consells col·lectius de serveis i equipaments públics 15
1.1.6. Capgirant el neoliberalisme: el retorn a la gestió directa 15
1.1.7. Capgirant la desregulació privatitzadora cap a la simplificació i la transparència 16
1.1.8. Mesures 16
1.2. Capgirant cap als serveis públics 17
1.2.1 Els serveis públics locals de Barcelona 17
1.2.2. Objectius 20
1.2.3. Mesures 20
1.2.4. Mesures de transició 24
1.2.5. Mesures de ruptura 24
1.3. Uns serveis socials que capgirin l’explotació social 25
1.3.1. Situació actual 25
1.3.2. Els serveis socials 27
1.3.3. Les externalitzacions de serveis socials 27
1.3.4. Idees força 28
1.3.5. Mesures 28
1.4. Educació 31
1.4.1. Situació dels serveis públics d’educació i antecedents 31
1.4.2. Problemàtica 31
1.4.3. Retallades, pèrdua de qualitat i pèrdua de condicions laborals 32
1.4.4. Com es gestionen els centres educatius a Barcelona? 33
1.4.5. Els àmbits d’actuació del Consorci 33
1.4.6. Com funciona el Consorci? 34
1.4.7. Quines són les competències actuals de l’Ajuntament de Barcelona? 35
1.4.8. Mesures 36
1.5. Habitatge 39
1.5.1. Barcelona, habitatge i classes populars 39
1.5.2. Mesures 41
1.5.3. Mesures de ruptura 43
1.6. La salut al servei del poble treballador dels Països Catalans 43
1.6.1. Idees força 43
1.6.2. Objectius 45
1.6.3. Mesures 46
1.7. Infància i adolescència 49
1.7.1. Diagnosi 49
1.7.2. Concepció política de l’infant, l’adolescent i les famílies i persones cuidadores 50
1.7.3. Desenvolupament de propostes per la infància i adolescència. 51
1.8. Jovent 53
1.8.1. Posicionament ideològic 53
1.8.2. Detecció dels temes prioritaris a treballar 53
1.8.3. Mesures 54
1.9. Gent gran
1.9.1. Diagnosi
1.9.2. Exclusió residencial
1.9.3. Propostes
2. PODER POPULAR I DEMOCRÀCIA DIRECTA 61
2.1. Democràcia segrestada 61
2.2. La participació política com a motor del canvi social 61
2.3. Cap a la democràcia directa: propostes 62
2.3.1. La carta comunal dels barris 63
2.3.2. Descentralització de la participació política 64
2.3.3. Canals, mecanismes i processos democràtics 65
2.4. Retribucions institucionals, transparència i retorn social 68
2.5. Gestió pública 68
2.6. Comunicació popular i dret a la informació 69
3. TREBALL I PRODUCCIÓ 71
3.1. Treball: potenciar l’ocupació, l’economia solidària i les condicions laborals dignes 71
3.2. Reducció de jornada sense reducció salarial i ocupació publica 72
3.3. Política fiscal progressiva 73
3.4. Creació d’empreses municipals en els sectors estratègics 74
3.5. Reforçar el comerç de proximitat 74
3.6. El turisme massiu, la nova bombolla 75
3.6.1. La planificació del turisme i el dret a la ciutat 77
3.6.2. Què proposem? 78
4. CULTURA 82
4.1. La cultura en la seva globalitat social 82
4.2. Cultura i política 82
4.3. Barcelona des de la cultura 83
4.4. La cultura en l’Ajuntament neoliberal de Barcelona 83
4.5. Cultura precària i mercantilitzada 83
4.6. Objectius 84
4.7. Eixos del model cultural i el sistema cultural català i dels Països Catalans 84
4.8. Mesures 85
4.9. Mesures de programa de transició. 93
5. ENTORN URBÀ 98
5.1. Model energètic i territorial: medi, residus, energia, aigua i contaminació 98
5.1.1. La ciutat de Barcelona des d’una perspectiva ecològica 99
5.1.2. Aigua 100
5.1.3. Recuperem l’aire de la ciutat: pla de xoc contra la contaminació atmosfèrica 102
5.1.4. Residus municipals: cap al residu zero 105
5.1.5. Parcs i jardins: per un servei públic de jardineria de gestió col·lectiva 111
5.1.6. Quin model energètic volem per a Barcelona? 116
5.1.7. Espais naturals i biodiversitat 118
5.1.8. Litoral 122
5.2. Model urbà 124
5.2.1. Model urbanístic de la ciutat 125
5.2.2. Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM), una eina de panificació a mig i llarg termini que hem de saber aprofitar 129
5.2.3. La política de sòl públic: equipaments, zones verdes i el dret a l’habitatge 130
5.2.4. Equipaments 131
5.3. Transport i mobilitat a la ciutat de barcelona 132
5.3.1. Control popular de les empreses de transport públic municipal 133
5.3.2. Autobús urbà i interurbà 133
5.3.3. Metro i Rodalies de Catalunya 135
5.3.4. Tramvia 136
5.3.5. Sistema tarifari 136
5.3.6. Itineraris urbans, l’harmonització de la urbanització compacta 136
5.3.7. Nous problemes: DUM (distribució urbana de mercaderies) 137
5.3.8. Nous conceptes de la mobilitat: Park & Ride i CarSharing 137
5.3.9. Àrea verda 138
5.3.10. La mobilitat obligada: responsabilitat de les empreses i transport als centres de treball 138
5.3.11. Perspectives integradores. Conceptes transversals 139
5.4. Diversitat funcional i salut mental 139
5.4.1. Canvi de paradigma: diversitat funcional i disseny universal 140
5.4.2. Propostes d’acció política sobre els temes prioritaris 141
5.5. Patrimoni 143
5.5.1. Idees força 144
6. CIUTAT FEMINISTA I LGBTI 146
6.1. Per una ciutat lliure de violències masclistes 146
6.1.1. Violència de gènere: nenes, noies i dones 146
6.1.2. Propostes de mesures 146
6.1.3. Mesures de xoc 146
6.2. Corresponsabilitat i Renda Social pels treballs reproductius i de cures 147
6.3. Serveis Socials universals i que vetllin per l’autonomia de les persones 148
6.3.1. Serveis Socials 148
6.3.2. Propostes de mesures 148
6.3.3. Mesures de xoc 148
6.4. Per una ciutat coeducativa que fomenti els valors feministes i la lluita contra la discriminació de gènere i LGTBI als centres educatius 149
6.4.1. Diagnosi 149
6.4.2. Mesures de xoc 149
6.4.3. Propostes de mesures 149
6.5. Per una ciutat inclusiva i un urbanisme amb perspectiva de gènere: per l’accés de les dones a tots els espais, sense discriminacions 150
6.6. Visualització de la memòria històrica feminista i LGTBI al nomenclàtor de la ciutat i abolició de les imatges sexistes dels espais públics 150
6.6.1. Anàlisi 150
6.6.2. Propostes 150
6.6.3. Mesures de xoc 151
6.7. Consells Executius de dones als barris i corepresentació a tots els òrgans i càrrecs de la ciutat 151
6.7.1. Diagnosi 151
6.7.2. Mesures de xoc 151
6.7.3. Propostes 152
6.8. Garantir els drets a la salut sexual i reproductiva de totes les dones en la seva diversitat i la no discriminació per raó d’identitat o orientació sexual i de gènere 152
6.8.1. Mesures de xoc 152
6.8.2. Propostes de mesures 153
6.9. Per una ciutat a favor de les treballadores sexuals 153
6.9.1. Punts programàtics 155
6.10. Contra la discriminació de gènere i LGTBI en l’àmbit laboral 157
6.10.1. Diagnosi 157
6.10.2. Propostes 158
6.10.3. Mesures de xoc 159
7. EXCLUSIÓ EN LA CIUTAT CAPITALISTA I JUSTÍCIA SOCIAL 160
7.1. Capgirar la situació de les persones que estan patint la pobresa i l’exclusió social 160
7.1.1. Capgirem la desigualtat econòmica: Renda Bàsica de Ciutat 161
7.1.2. Pla de lluita contra la pobresa econòmica 161
7.1.3. Una ciutat que no desnona 162
7.1.4. Capgirar la situació de feblesa de les persones que estan patint la pobresa 162
7.1.5. Una ciutat sense ningú dormint al carrer. 163
7.2. Immigració 166
7.2.1. Objectius a mig/llarg termini 166
7.2.2. Propostes de mesures concretes 168
7.3. Llibertats i antirepressió 168
7.4. Memòria 170
7.4.1. Propostes 170
7.5. Drets animals no humans 171
7.5.1. Propostes 172
8. BARCELONA INTERNACIONALISTA I PAÏSOS CATALANS 177
8.1. Barcelona internacionalista 177
8.1.1. Propostes d’acció política 177
8.2. Cap a la ruptura democràtica i la independència dels Països Catalans 180
8.2.1. La construcció nacional dels Països Catalans com a instrument per a la transformació social 180
8.2.2. El camí i l’objectiu de la independència: la ruptura democràtica i el nucli essencial de dignitat 182
8.2.3. L’activació d’un procés constituent per a canviar-ho tot 184
9. UNA CIUTAT DESCENTRALITZADA: PER UNA BARCELONA DELS BARRIS 186
9.1. Ciutat Vella 186
9.1.1. Raval i Gòtic 186
9.1.2. Casc Antic i Barceloneta 190
9.2. L’Eixample 191
9.2.1. Barris de la Dreta de l’Eixample 192
9.2.2. Barris de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni 196
9.3. Sants-Montjuic 198
9.4. Les Corts 202
9.5. Sarrià-Sant Gervasi 204
9.5.1. Sarrià i Cassoles 204
9.5.2. Vallvidriera, Tibidabo i Les Planes 216
9.6. Gràcia 224
9.6.1. Camp d’en Grassot 229
9.6.2. El Coll 229
9.6.3. La Salut 229
9.6.4. Vallcarca 230
9.6.5. Vila de Gràcia 230
9.7. Horta-Guinardó 231
9.7.1. Horta 232
9.7.2. La Clota 233
9.7.3. El Carmel 233
9.7.4. La Teixonera 233
9.7.5. Sant Genís 233
9.7.6. Vall d’Hebron 233
9.7.7. Montbau 233
9.7.8. La Font del Gos 233
9.7.9. Guinardó, Baix Guinardó i Can Baró 234
9.7.10. La Font d’en Fargues 234
9.8. Nou Barris 234
9.9. Sant Andreu 237
9.10. Sant Martí 245
9.10.1. Poblenou 245
9.10.2. La Verneda, el Besòs, La Pau i Sant Martí de Provençals. 246
9.10.3. Clot i Camp de l’Arpa 247
EPÍLEG: COM S’HA CONSTRUÏT EL PROGRAMA 251
ANNEX: PROPOSTA D’ORDENANÇA PEL DRET A L’HABITATGE 252